SÍ O SÍ, NO!

La globalització, l'afinitat i la proximitat d'altres llengües, especialment l'espanyol, i la supremacia d'aquesta en els mitjans de comunicació, ens aboquen a adoptar modismes sovint fora de tota comprensió i que només tenen explicació perquè molts parlants de català valoren el fet d'utilitzar-los com una mostra de modernitat o de cosmopolitisme (tot i que es tracta més d'ignorància que no pas d'altra cosa). És el cas d'expressions com "sí o sí". És tant el grau de penetració, que fins i tot una persona iŀlustrada i amb un bon domini de la llengua com el president Mas en fa bandera i l'usa en declaracions als mitjans.
"Sí o sí" vol dir que no hi ha altre remei, cap més alternativa que la que es proposa. I ve de l'espanyol, en l'àmbit de la qual llengua també alça polseguera entre estudiosos i defensors de l'ortodòxia lingüística.
Les expressions genuïnes que s'han d'emprar en actes de parla per explicar gràficament que no hi ha alternatives són tant sí com no (farem el referèndum tant sí com no); tant si es vol com si no es vol (som i serem socis del Barça tant si es vol com si no es vol, La Trinca)

EN EL SEU SENY

És molt trist que hàgim de perdre tant de temps i tanta energia defensant el nostre idioma de les múltiples i variades agressions externes. Però, és clar, si la qüestió et preocupa, no te'n pots estar. I la qüestió preocupa, perquè cada dia, i encara que no paris l'orella, arriben "perles" com la que ara és motiu d'apunt en aquest blog.
"...ningú que estigui en el seu seny...". Una mica més i caic d'esquena. No sé si ho vaig sentir a la televisió o a la ràdio. Encara com el tertulià de torn no va dir "en el seu sa seny", amb cacofonia incorporada. On és el seny ─en aquest cas, lingüístic─ d'aquest país? Es veu que no el tenim prou eixerit. En català, no estem en el nostre seny (sa o malalt), sinó que tenim el seny eixerit (en major o menor mesura). Qui canta a taula i xiula al llit, no té el seny prou (gaire) eixerit.