EMPROVA'T EL SOFREGIT, PROVA EL JERSEI I TASTA EL COTXE NOU

Últimament, en català es prova tot. Et proves uns texans que et vols comprar, proves el sofregit, proves un cotxe nou... i t'oblides que tens verbs diferents per a tots aquests assajos. De tota la vida, t'emprovaves els pantalons o qualsevol peça de roba, si volies saber si t'anava bé; tastaves el guisat, el sofregit o un vi que t'havien recomanat; provaves si un cotxe corria prou i frenava bé abans de comprar-lo. Per tastar, també s'ha anat imposant catar, que és un verb molt correcte en espanyol però no en català; a l'Escola d'Hostaleria de Figueres tenen una aula on ensenyen els alumnes a apreciar i diferenciar els vins, que en diuen de cata i no pas de tast, com fóra de desitjar. Si no volem tastar, podem degustar, tant si es tracta de menjar com de beure.
L'empobriment de la nostra llengua es demostra fàcilment en aquest cas: de quatre verbs molt precisos, en fem servir només un, tant en la comunicació oral com en l'escrita. I els Wert, Bauzá i tota la trepa del PP ens volen convèncer que l'espanyolització dels alumnes catalans i els decrets de trilingüisme encara ens beneficiaran.Ara pla!

SENSE PRESSA?

S'ha posat de moda allò de "sin prisa pero sin pausa". Com que som tan políticament correctes, ho catalanitzem i així tranquil·litzem, de passada, les nostres consciències lingüístiques semiestovades pels mals usos... i així diem, i ens quedem tan tranquils, "sense pressa però sense pausa". Què n'hem fet d'aquell a poc a poc i bona lletra dels nostres avis, tan bonic i aclaridor? Cal explicar l'equivalència? Potser el que caldria explicar és el perquè de la substitució. Potser aquesta substitució no s'esdevindria si ràdios i televisions tinguessin una mica més de cura a l'hora de triar tertulians lingüísticament competents, que n'hi ha, n'estic segura.

EL CATANYOL ES CURA?

El catanyol és una mena de llenguatge híbrid nascut de la unió il·legítima de dues llengües meravelloses, el català i l'espanyol. S'assembla a un dels progenitors en la forma, en l'accent i en l'entonació, però cada cop és més acusada la semblança  amb l'altre progenitor, més fort i valent, que li dóna gran part de l'estructura i a qui manlleva més lèxic com més va. Pau Vidal, filòleg de referència i traductor al català de l'obra de Camilleri (entre altres autors), creu que el catanyol és una malaltia que es pot curar i per això ha escrit un manual que es diu així, CATANYOL.ES. EL CATANYOL ES CURA. Vidal ha consignat, amb humor i ironia, 415 entrades, amb les seves equivalències catalanes (i en tres nivells de dificultat), que corresponen a paraules i expressions manllevades a l'espanyol i que transformem amb aquella alegria, mentre que ens oblidem de modismes que la nostra llengua ja té i que sovint són fins i tot més bonics i entenedors. Editat per Barcanova i en format de butxaca, aquest manual està destinat a ser una eina de consulta per a professionals de la llengua (escriptors, professors, periodistes, correctors) o persones que, senzillament, volen parlar i escriure una mica més bé el seu idioma. Costarà, però ens podem curar!