LA LLENGUA A LA RÀDIO

Em costa d'entendre que els mitjans de comunicació de masses catalans, especialment els orals, no tinguin una mica més de cura en el model de llengua que empren. Em costa d'entendre que es desatengui tant el registre lingüístic de col·laboradors i tertulians. Em costa d'entendre que, havent-hi tants bons professionals a l'atur, algunes ràdios contractin els serveis de personatges que s'expressen en un català que sembla castellà traduït per Google Translate. No vull pas dir que aquests professionals (segur que excel·lents) no hagin de treballar, però han de fer-ho en mitjans precisament orals, que influeixen poderosament en el nivell de llengua dels seus oïdors? A mi em provoca una pena immensa el bandejament sistemàtic dels pronoms febles, que dóna unes construccions pobres com ara les que detallo a continuació: si algú tingués una igual (demanaven una medalla amb una imatge de sant) per si algú en tingués una d'igual; quantes podem resoldre (es tractava d'un programa que resol demandes i dubtes de l'audiència) per quantes en podem resoldre. Entre aquests dos exemples va passar menys d'un minut. En el mateix programa i en els minuts següents, una col·laboradora va dir per tumbar-se en el sentit d'estirar-se, i de seguida, la titular del programa va dir què més don en comptes de tant li fa (i més coses que t'amago, com diu la cançó!). Realment és esgarrifós. Per cert, la ràdio on treballen aquestes dues locutores és RAC1, a la franja horària d'havent dinat. I la Generalitat la subvenciona.

LIS: PRONOM FEBLE O FLOR?

El lis, segons el diccionari, és una herba de la família de les amaril·lidàcies. La flor de lis (o flor de lliri) és un moble que es fa servir molt en heràldica, i va distingir durant molts anys la casa reial francesa. Però darrere d'un verb, -lis no és res. És una nosa, un engendre, una incomoditat, un pronom inventat, a mig camí entre el -los català i el les espanyol. Ni carn ni peix.
Aquesta forma -lis és una perversió del pronom que, a la frase, substitueix el complement indirecte (el que rep l'acció). Potser no és tant una castellanada com una deducció (força lògica, d'altra banda) del plural del mateix pronom en singular (-li). És a dir:
La Maria té fred. Porta el jersei a la Maria. 
Com que ja hem parlat de la Maria, la substituirem pel pronom corresponent quan l'esmentem per segon cop. Habitualment, la forma singular es col·loca bé de manera instintiva. Així, la frase queda en:
La Maria té fred. Porta-li el jersei.
Però, i si el complement indirecte és plural?
Els nens tenen fred. Porta els jerseis als nens - a les nenes. (o també Pots portar els jerseis als nens - a les nenes?)
La solució correcta NO és Porta-lis els jerseis (o Pots portar-lis els jerseis?), sinó:
                                          Porta'ls els jerseis o Pots portar-los els jerseis? (tant si parlem dels nens com de les nenes).
Lis pot ser una flor. O un engendre de pronom.

NO TAN GASIUS NI POSSESSIUS COM DIUEN

Fa uns quants dies, Joan-Lluís Lluís publicava un esplèndid article al Presència sobre aquesta llufa que ens pengen (cal dir qui?) als catalans i que alguns assumeixen amb aquella naturalitat: la pretesa avarícia o gasiveria. Que això no és cert en dóna fe el mateix llenguatge: l'ús dels possessius no és tan generalitzat com en altres llengües (castellà/espanyol o anglès). Però per aquelles coses de l'imperialisme o el globalisme lingüístic, acabem adoptant estructures i solucions que ens semblen bones, en un moment determinat, i no en són, a més de no tenir res a veure amb l'esperit de la llengua. Alguns cops, és de lògica: "El comerç Tal va obrir les seves portes...". Se suposa, encara que no es digui, que les portes que obre aquest comerç són les seves, i no les de la botiga del costat. En aquest cas, el possessiu es pot obviar perfectament. "Abans d'utilitzar una informació, cal verificar la seva procedència". En periodisme, segur, però hi ha una solució, en la llengua d'Ausiàs March, que ho expressa millor: els soferts i vilipendiats pronoms febles, una solució elegant i fàcil que no tenen ni el castellà ni l'anglès. He dit fàcil: "Abans d'utilitzar una informació, cal verificar-ne la procedència".