SANT TORNEM-HI!

Fa gairebé quatre mesos que la Lletra Ferida no publicava cap comentari en aquest bloc. Això no és perquè la situació de la nostra llengua hagi millorat de cop, tot el contrari. Si no, només cal escoltar i llegir les notícies ─depriments, i no només per la crisi─  i fixar-se en com parlen (i com escriuen!) els nostres personatges públics en general. Per això avui reprenem l'activitat amb les paraules d'un mestre, Joan Solà, que es deu esfereir cada dia des del seu lloc entre els savis quan ens sent a parlar. També per això, la Lletra Ferida ofereix com a inici de la nova temporada ─una temporada que es presenta complicada─  un tast del discurs que Solà va pronunciar, el 2009, al Parlament de Catalunya.

Entre altres assenyades asseveracions, Joan Solà va dir: "(...) La llengua catalana no està bé de salut: ni de salut política ni de salut social ni de salut filològica. (...) La mala salut filològica del català és també fàcil de percebre. Em refereixo a la degradació alarmant de totes les seves estructures, fonètiques, sintàctiques, fraseològiques, lèxiques; al fet que sigui una llengua de per riure (o de per riure-se'n!), una llengua que sí però no; una llengua de segona o tercera, vaja; una llengua subordinada. D'una banda, per exemple, molts programes de ràdio i televisió adopten impunement aquest pastitx des de fa dècades. D'una altra banda, devem ser el poble de la terra que té més tractats de barbarismes i més llibres d'estil (entre nosaltres llibre d'estil és un eufemisme de tractat de barbarismes i solecismes)." 
Continuarem, doncs, aquesta humil tasca que ens hem autoimposat de fer palès tot allò que empobreix la nostra llengua, que l'embruta i la degrada i la converteix "en un patuès d'una altra". Resseguirem els mitjans de comunicació, les publicacions, la publicitat, la llengua del carrer, la realitat i la ficció. No deixarem res per verd. El català no és cap patuès: és una llengua antiga, bella i lluminosa.