GENOCIDI LINGÜÍSTIC

Quan vaig decidir de subtitular el nom del blog amb la llegenda "Blog de lingüística casolana i amor a la llengua catalana" no en feia una simple definició, sinó una declaració de principis. És per això que avui no em puc estar de blasmar l'actitud prepotent de qui governa ses nostres estimades Illes ─el Partido Popular─, malgrat que des de l'inici he mirat de no introduir conceptes polítics en aquest blog. Però hi ha coses que clamen al cel, i el que perpetra aquest partit amb la llengua de Ramon Llull (i amb la cultura, l'educació, la sanitat, l'economia, la política... de quaranta-set milions de persones!) és una autèntica vergonya, per no dir un crim. En paraules dels afectats, 

Solidaritat amb les Balears:
Avui LA NOSTRA LLENGUA estarà de dol. Avui s'aprovarà l'expulsió de la nostra llengua de s'administració. Només deixant el castellà com a requisit. També s'aprovarà la castellanització de topònims i noms de pobles mallorquins, menorquins, eivissencs... Demanam als polítics que votàreu a favor d'aquesta aberració que vos ho penseu dues vegades. Aquí perdrem molt i la història vos recordarà com a culpables de la nostra desaparició!

Un pas més per eradicar el català dels Països Catalans. Però no se'n sortiran. NO ELS HO PERMETREM!!!

LO QUE ÉS LA VERITAT ÉS QUE SÍ

La veritat és que, lo que és el títol, és una animalada. Si algú pateix per l'estil d'escriptura nou de la Lletra Ferida, que no s'hi amoïni. Es tractava de fer una composició amb dos vicis que sembla que els catalanoparlants hem anat adquirint a base de sentir-los, a tort i a dret, pels mitjans de comunicació en boca d'estrell(et)es si fa no fa mediàtiques. On més se senten respostes tipus "la verdad es que sí" o explicacions iniciades amb "lo que es..." és al món del futbol i al del famoseig poligoner de les televisions privades de parla no catalana. Però els vicis (els lingüístics també) s'estenen com el foc en un dia de tramuntana, i en qualsevol entrevista amb personatges prou reputats se senten "la veritat és que sí" a raig. Ja no cal dir com funciona la cosa al carrer. Sorprèn, però, que tants comandaments de les forces de l'ordre i la seguretat utilitzin el "lo que és" d'una manera tan uniforme. Com si ho aprenguessin a l'acadèmia. En comptes de dir simplement "l'incendi s'ha originat a les dependències...", el cap dels bombers, de la policia, de la guàrdia urbana, l'edil corresponent deixa anar un "lo que és l'incendi, s'ha originat a les dependències...". Trist, perquè una té la sensació que s'expressen així pensant que fan la narració dels fets d'una manera oficial, quan el que realment en rebem és una imatge pobra d'ells mateixos i del cos al qual representen. 

El pitjor, però, és que de vicis, calcs i imprecisions, a la televisió i a la ràdio se'n senten a cabassos. I és molt difícil de sostreure-se'n.