CADA DIA UN MOT

La Lletra Ferida ja ni recorda quant de temps fa que rep Cada dia un mot al correu. A primer cop d'ull, sembla una bajanada omplir la bústia amb un missatge que ens proporciona un mot quan, cada dia, tothom rep una quantitat indecent de missatges carregats de mots. Res més lluny de la realitat: Rodamots (Cada dia un mot) és un butlletí que consta d'una paraula de la nostra llengua amb la definició corresponent, alguns exemples d'ús sovint extrets d'obres literàries, l'etimologia del mot en qüestió, i fins i tot una citació d'un personatge rellevant més o menys relacionada. Però, a més, hi afegeix un escreix que complementa amb més exemples o més fonts la informació que ja ens ha proporcionat. I si encara no en teniu prou, Rodamots té un cercador de mots que el converteix en un recurs preuadíssim per a lletraferits i Lletres Ferides. Aquest butlletí, que és una declaració d'amor diària a la llengua de Joan Solà (si no fos així, la Lletra Ferida no en parlaria), que es distribueix de dilluns a divendres pràcticament tot l'any, és gratuït. Si no coneixeu Rodamots, la Lletra Ferida us encoratja a visitar-ne la web i a demanar-ne la subscripció. Cada dia, un tast de cultura, un tresor. Cada dia un mot.

AIXÒ D'ESCRIURE EN CATALÀ CORRECTE ESTÀ SENT UNA TASCA TITÀNICA (I)

Ho heu llegit bé. He escrit està sent. Oi que grinyola més que un guix sec en escriure damunt d'una pissarra negra? Doncs aquesta manera d'expressar el present immediat és una mena d'epidèmia que es troba molt i molt difosa, especialment als mitjans de comunicació. Així, llegim i sentim cada dia expressions com ara: "el presumpte autor del crim està sent jutjat" o "està sent molt difícil treure conclusions". En el cas dels mitjans radiofònics i televisius, aquesta qüestió es pot comprendre fins a un cert punt. S'enganxa, tot i que els serveis lingüístics dels mitjans haurien d'anar més amb compte i proporcionar altres recursos als locutors i locutores. A les publicacions, però, fa més mal perquè la paraula escrita resta damunt del paper i dóna fe pels segles dels segles.
Després hi ha aquella creença estesa entre la bona gent, segons la qual allò que es diu per la tele o el que s'escriu al diari deu estar bé i per tant no es qüestiona. I aquests vicis legitimats es transmeten amb molta facilitat.
També hi ha la globalització uniformadora, i l'idioma anglès com a braç executor, amb el seu famós present continuous i les formes progressives que utilitzen el gerundi i no pas el participi. I com que tothom sap anglès i som molt moderns, si els anglesos ho fan així nosaltres no serem pas menys.
Per això diem que això d'escriure en català correcte està sent una tasca titànica. Encara que hauríem de dir que és una tasca titànica.
En continuarem parlant.