Ja sé que el títol és una obvietat més pròpia d'un comentari a la fleca o d'un inici de conversa a l'ascensor. Però és el que es porta aquests dies, queixar-se del temps (un clàssic: quan fa fred, perquè fa fred, i quan fa calor, ídem). D'entrada, direm que la calor és femenina. Això també és una obvietat; amb tot, no és res d'estrany trobar escrits que parlen d'el calor o gent que s'hi refereix així.
Sobre els altres mots que emprem per parlar d'aquesta manifestació tèrmica, n'hi ha un fotimer, i cada variant dialectal en té de diferents.Els que una servidora té més a mà són els següents:
- calda: ardència de la terra i de l'ambient a causa de l'acció del sol que provoca una sensació de calor molt intensa.
- calitja: opacitat lleu de l’aire per la presència de partícules de pols o de sal que li donen un aspecte fumós característic.
-calrada: rojor sobtada que puja a la cara. Quina calrada que portes!
- escalfor: calor que emet un cos en combustió i que està a una temperatura superior a la del seu entorn.
- estuba: sufocació produïda per un ambient càlid i carregat d'humitat.
- xafogor: calor sufocant en un ambient quiet, molt càlid i carregat d'humitat.
- xardor: ardor de l'ambient, calor sufocant.
I, per cert, quan hi ha una calor superior a la mitjana de l'època per invasió d'una massa càlida, ens referirem a una onada de calor, i no pas a una ona.
Apa, a passar-la a l'ombra (si pot ser)!
