ELS GATS I L'AIGUA

Els gats i l'aigua, tothom ho sap, no són gaire amics. Endur-se'n el gat a l'aigua és, doncs, és un objectiu molt difícil, gairebé inassolible. Potser per això, en català aquesta expressió no existeix. Els catalans i les catalanes ─especialment─ som molt pragmàtics i per això, quan algú acompleix algun fet molt difícil diu que s'ha sortit amb la seva, que ha fet passar el seu punt, que ha guanyat el capítol o bé que ha triomfat o ha vençut.

RECANÇA

M'agraden molt les paraules que acaben en -ança. Quan una les pronuncia, aquest sufix adquireix aquella mena d'estiratge o allargament que els dóna un aire especial, gairebé malencònic. Si no hi havíeu pensat mai, pronuncieu recança, esperança, benaurança en veu alta. Fins i tot en mots pragmàtics com ara pitança o concordança, aquest aire enyoradís també s'hi pot reconèixer.

Per cert, recança vol dir greu que sap de fer o d'haver fet, de deixar o d'haver deixat de fer, alguna cosa.

UNA TASSA DE CAFÈ

Una marca de cafè s'anuncia per televisió. Al final de l'espot, la veu en off diu: el beus, el vius. Quin mal d'orelles! No explicaré pas la raó lingüística per la qual aquest el beus està mal dit i mal escrit. Ara bé, a casa nostra sempre s'ha dit te'l beus o bé en beus. La ignorància dels publicistes en matèria de llengua (catalana) és palmària: no n'hi ha prou de traduir literalment com fan ara. La versió en català sempre se'n ressent.

LLEIX

Ahir vaig veure aquest adjectiu, lleix, en un comentari que feia el company Octavi Dalmau al seu Facebook. Tothom va pensar que s'havia equivocat i que havia plantat una x on anava una g. Doncs no, va escriure l'adjectiu amb total coneixement de causa. Al DIEC no hi apareix, però sí al Diccionari català-valencià-balear amb el significat d'eix, situant l'ús del mot a Elx.

Havent parlat amb l'interessat, resulta que ell, vinculat per origen amb els pobles de Cadaqués i la Selva de mar, l'ha escoltat per les illes Balears i també per aquestes poblacions costaneres amb el significat de brut o poc endreçat.