BLOC O BLOG?

La Lletra Ferida estava ben convençuda que la millor manera d'incorporar mots forans a la nostra llengua era adaptant-los a la nostra fonètica. Per això, quan es va fer blocaire ─bé, blogaire─ va decidir adoptar aquella forma que el Termcat admet per al mot en qüestió, i que en català es correspon amb una llibreta petita o relligada per la part superior. Ara bé, quan traduïm blog, en realitat traduïm un abreujament de web i log (registre) en la paraula weblog; és a dir, que l'etimologia del mot original mana, tal com explica -i molt ben explicat- el lingüista Ramon Sangles en el llibre Compendi de normes d'estil. Per tant, aquesta humil servidora rectifica, tot i que a contracor, i s'autoproclama blogaire (conservem, sisplau, les formes d'oficis i dedicacions acabades en -aire); conseqüentment, aquesta publicació és un blog.

ENS PORTEM BÉ

El títol d'aquesta entrada no fa referència ni a companys de pati d'escola ni a germanetes que es conxorxen davant la mare o l'avi quan, just un moment abans, s'esbatussaven i hi ha perill de reny o de càstig. Aquesta expressió la sentim, darrerament, d'una manera abusiva i descontrolada en sèries i pel·lícules, però també en entrevistes i programes d'entreteniment que s'emeten a les nostres ràdios i a la nostra televisió nacional. Direu que el diccionari normatiu la recull, tant en un sentit com en l'altre, i tindreu raó. Tot i així, la Lletra Ferida, cada cop que la sent en la segona de les accepcions que tractem avui, es fereix una mica més. Perquè és de poble, i ja se sap que és al poble o al cor del barri on les essències de la llengua són més pures. Al poble de la Lletra Ferida, a l'Empordà, del segon cas en diuen avenir-se. I al diccionari de sinònims, hi hem trobat fins a vint-i-set sinònims molt més precisos. Feu-ne la prova: quan sentiu alguna cosa semblant a Em porto malament amb la sogra, no us agafen ganes de castigar qui ho ha dit de cara a la paret, per ganàpia? Podent dir No m'hi avinc gaire, no hi simpatitzo gens, no la puc veure ni en pintura...