BLOC O BLOG?

La Lletra Ferida estava ben convençuda que la millor manera d'incorporar mots forans a la nostra llengua era adaptant-los a la nostra fonètica. Per això, quan es va fer blocaire ─bé, blogaire─ va decidir adoptar aquella forma que el Termcat admet per al mot en qüestió, i que en català es correspon amb una llibreta petita o relligada per la part superior. Ara bé, quan traduïm blog, en realitat traduïm un abreujament de web i log (registre) en la paraula weblog; és a dir, que l'etimologia del mot original mana, tal com explica -i molt ben explicat- el lingüista Ramon Sangles en el llibre Compendi de normes d'estil. Per tant, aquesta humil servidora rectifica, tot i que a contracor, i s'autoproclama blogaire (conservem, sisplau, les formes d'oficis i dedicacions acabades en -aire); conseqüentment, aquesta publicació és un blog.