El títol d'aquesta entrada no fa referència ni a companys de pati d'escola ni a germanetes que es conxorxen davant la mare o l'avi quan, just un moment abans, s'esbatussaven i hi ha perill de reny o de càstig. Aquesta expressió la sentim, darrerament, d'una manera abusiva i descontrolada en sèries i pel·lícules, però també en entrevistes i programes d'entreteniment que s'emeten a les nostres ràdios i a la nostra televisió nacional. Direu que el diccionari normatiu la recull, tant en un sentit com en l'altre, i tindreu raó. Tot i així, la Lletra Ferida, cada cop que la sent en la segona de les accepcions que tractem avui, es fereix una mica més. Perquè és de poble, i ja se sap que és al poble o al cor del barri on les essències de la llengua són més pures. Al poble de la Lletra Ferida, a l'Empordà, del segon cas en diuen avenir-se. I al diccionari de sinònims, hi hem trobat fins a vint-i-set sinònims molt més precisos. Feu-ne la prova: quan sentiu alguna cosa semblant a Em porto malament amb la sogra, no us agafen ganes de castigar qui ho ha dit de cara a la paret, per ganàpia? Podent dir No m'hi avinc gaire, no hi simpatitzo gens, no la puc veure ni en pintura...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada