La veritat és que, lo que és el títol, és una animalada. Si algú pateix per l'estil d'escriptura nou de la Lletra Ferida, que no s'hi amoïni. Es tractava de fer una composició amb dos vicis que sembla que els catalanoparlants hem anat adquirint a base de sentir-los, a tort i a dret, pels mitjans de comunicació en boca d'estrell(et)es si fa no fa mediàtiques. On més se senten respostes tipus "la verdad es que sí" o explicacions iniciades amb "lo que es..." és al món del futbol i al del famoseig poligoner de les televisions privades de parla no catalana. Però els vicis (els lingüístics també) s'estenen com el foc en un dia de tramuntana, i en qualsevol entrevista amb personatges prou reputats se senten "la veritat és que sí" a raig. Ja no cal dir com funciona la cosa al carrer. Sorprèn, però, que tants comandaments de les forces de l'ordre i la seguretat utilitzin el "lo que és" d'una manera tan uniforme. Com si ho aprenguessin a l'acadèmia. En comptes de dir simplement "l'incendi s'ha originat a les dependències...", el cap dels bombers, de la policia, de la guàrdia urbana, l'edil corresponent deixa anar un "lo que és l'incendi, s'ha originat a les dependències...". Trist, perquè una té la sensació que s'expressen així pensant que fan la narració dels fets d'una manera oficial, quan el que realment en rebem és una imatge pobra d'ells mateixos i del cos al qual representen.
El pitjor, però, és que de vicis, calcs i imprecisions, a la televisió i a la ràdio se'n senten a cabassos. I és molt difícil de sostreure-se'n.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada