EINES (I)

Algú es pot preguntar com és que titulo aquesta entrada Eines i a la foto no hi ha claus angleses, tornavisos o peus de rei. Si fos mecànica, fustera o matricera, segurament serien aquestes les eines que hauria retratat. Ara bé, servidora es dedica a la revisió/correcció/escriptura de textos i l'utillatge per a aquest ofici és tot un altre. Naturalment, a la fotografia trobaríeu a faltar un diccionari general i una gramàtica, però aquest material és obvi, i la imatge té les seves limitacions d'espai i capacitat. Avui només presento l'aspecte general de l'escriptori. De les eines de la Lletra Ferida, en continuarem parlant.

LA POESIA

Avui 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia. Ho és des del 1999, quan la UNESCO va decidir que fer un suport actiu a aquest art era sostenir la diversitat dels idiomes a través de l'expressió poètica (hi ha idiomes, amb espases de Dàmocles que els pengen al damunt entre cap i coll, als quals caldria Dies de la Poesia a cada moment). Així, la poesia, ni que sigui un cop a l'any, ens compareix al davant en majúscules i revestida de tota la dignitat que com a art mereix.

La Lletra Ferida no és una gran lectora de poesia, mal que li pesi. Amb tot, reconeix que els poemes són aliments tan bons per a l'ànima com ho és el pa de pagès per al cos. I si els recitem en veu alta, encara que sigui només per a nosaltres, els beneficis augmenten. Escoltem els sons de la bella i antiga llengua i ens n'enamorem un altre cop. Respirem a poc a poc, pronunciem els mots amb cura i amb respecte, i en meditem el sentit. La poesia ens dóna aire, ritme i petites dosis de felicitat. Qui llegeixi aquestes humils línies d'homenatge i no hi estigui d'acord, pot provar-ho amb Quatre Paraules, el poema magnífic de Narcís Comadira que la Institució de les Lletres Catalanes proposa al blog http://diamundialpoesia.wordpress.com/ com a ensenya per al dia que avui commemorem.