Avui 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia. Ho és des del 1999, quan la UNESCO va decidir que fer un suport actiu a aquest art era sostenir la diversitat dels idiomes a través de l'expressió poètica (hi ha idiomes, amb espases de Dàmocles que els pengen al damunt entre cap i coll, als quals caldria Dies de la Poesia a cada moment). Així, la poesia, ni que sigui un cop a l'any, ens compareix al davant en majúscules i revestida de tota la dignitat que com a art mereix.
La Lletra Ferida no és una gran lectora de poesia, mal que li pesi. Amb tot, reconeix que els poemes són aliments tan bons per a l'ànima com ho és el pa de pagès per al cos. I si els recitem en veu alta, encara que sigui només per a nosaltres, els beneficis augmenten. Escoltem els sons de la bella i antiga llengua i ens n'enamorem un altre cop. Respirem a poc a poc, pronunciem els mots amb cura i amb respecte, i en meditem el sentit. La poesia ens dóna aire, ritme i petites dosis de felicitat. Qui llegeixi aquestes humils línies d'homenatge i no hi estigui d'acord, pot provar-ho amb Quatre Paraules, el poema magnífic de Narcís Comadira que la Institució de les Lletres Catalanes proposa al blog http://diamundialpoesia.wordpress.com/ com a ensenya per al dia que avui commemorem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada